L'ambient està molt crispat. La tarda de la jornada de Vaga General del passat 29-M, desenes de milers de persones van sortir al carrer per dir NO, no només a la Reforma Laboral del Partit Popular, si no a les retallades en serveis públics, sanitat, serveis socials i educació o a la política econòmica que porta a condonar l'impost de successions a les grans fortunes "perquè estava al programa electoral", però que rebaixa salaris dels empleats públics sense previ avís.
L'endemà, però, tots els mitjans de comunicació centraven el resum informatiu sobre la jornada de vaga en els incidents causats per uns quants energúmens al centre de Barcelona. Aquestes persones no tenen perdó, certament, perquè van fer molt mal, no només al comerç i a la imatge de Barcelona, si no sobretot al moviment cívic. Mentre es repetien les imatges d'aparadors trencats i contenidors cremats no es parlava de la massiva movilització o del ridícul del govern central, alterant les dades del consum elèctric mentre qualsevol ciutadà en podia fer el seguiment minut a minut a la web de Red Eléctrica Española. Aquesta reacció és esperable en els mitjans que donen suport tant al govern central com l'autonòmic, però sorpren el seguidisme dels pocs mitjans més progressistes.
 |
| Il·lustració de Marco Marilungo |
Reconec que tinc una certa animadversió a un dels proclamats gurús del periodisme progressista, Jordi Évole, que va començar el dia que li va donar veu a Josep Anglada, líder de la populista, neo-feixista, ultra-dretana i racista Plataforma per Catalunya (em nego a posar un enllaç ni al seu lloc web ni al programa d'Évole). Sí, molta conyeta i molta crítica, però li va donar una projecció pública en horari de màxima audiència en un canal d'abast nacional de manera gratuïta que debia provocar que Anglada encara rigui. Un somni fet realitat per ell!
La cosa no va millorar amb el seu viatge a EE.UU., visita a Guantánamo inclosa. Després d'un gran treball de producció que li va permetre fer el propi viatge a Guantánamo i entrevistar a Governadors titllats de racistes anti-hispans o a patrulles ciutadanes de frontera, Évole seguia fent els seus acudits escudant-se aquesta vegada en la incomprensió de l'idioma de la persona que tenia davant i que li havia ofert el seu temps esperant que el programa tindria un altre aire. I no estic defensant aquesta col·lecció de personatges ni el que representen, si no denunciant com Évole s'aprofita de la bona fe dels entrevitats per riure a la seva cara. Si aquesta és la manera de defensar postures contràries a la d'aquestes (o altres) persones, tot i estar d'acord en el fons, aturin el món, que jo baixo.
Tampoc defenso la reacció del grup de persones que es van colar a Grècia a l'entrevista a plató d'un polític ultra-dretà i van agredir al periodista amb llançament de yogurs i ous. La violència, com deia Gandhi, no és el camí. El que si crec que cal destacar d'aquesta acció és que es considera responsable al periodista de donar veu a una persona que representa un partit i unes idees que en aquests moments són més perilloses que mai. No n'hi ha prou amb ridiculitzar actes i ideologies, sovint és molt millor no donar ni veu a segons qui. Com deia la meva àvia: "el mayor desprecio es no hacer aprecio"
Anna-Belén Avilés
No hay comentarios:
Publicar un comentario