Transparència des del sofà de casa

Font: Marga Cruz, diari "El Mundo"

Molta gent diu que les administracions han de ser transparents. Als carrers se sent dir que són diners de tots, que els ciutadans tenen dret a saber en què es gasten aquests calers, etc. A les tertúlies de bar se sent dir que la situació és insostenible, que l'administració ha estirat més el braç que la màniga i que hem viscut per damunt de les possiblitats del país i ara cal retallar.

Avui he anat a la sessió pública sobre la liquidació del pressupost de 2011 de l'Ajuntament de Ripoll. Una bona oportunitat per veure una fotografia de l'estat de comptes a 31 de desembre de 2011 i per conèixer de primera mà quin tipus de mesures s'estan prenent durant el 2012. I amb un torn de precs i preguntes previst. Us desglosso els assistents:

• Regidors de l'equip de govern: 8 (en faltava un)
• Regidors de l'oposició: 3 (en faltaven 5)
• Periodistes: 3
• Públic general: 5

El nombre total d'assistents no regidors era, doncs, de 8 persones. Els tres periodistes ja sabien com estava el tema perquè se'n va parlar al plenari d'abril. Tres més eren fills de regidors de l'equip de govern per tant hem de suposar que també estaven al cas. Una servidora, que és secretària d'Acció Municipal de l'agrupació local del PSC i que, per tant, ja estava més que informada i una senyora que ha vingut realment a informar-se sobre el tema.

És a dir, només una de les persones presents "no sabia res sobre l'estat de comptes". Ripoll té uns 11.000 habitatants. Les meves sinceres felicitacions per ella, per ser una ciutadana que exerceix com a tal, que vol informació de primera mà per poder parlar amb coneixement de causa.

Sóc conscient que no sóc una ciutadana corrent, que estic molt "polititzada". Però estar polititzada ha volgut dir dedicar part del meu temps lliure a entendre conceptes com "deute viu", per entendre la diferència entre deute i dèficit, per saber com s'organitza un consistori municipal i quins drets i deures tinc com a ciutadana davant de l'administració. No pretenc, tot i que seria meravellós, que tots els ripollesos (tots els catalans, tots els europeus, tots els ciutadans) estiguin igual d'implicats en la vida pública, però si no volem acabar d'enverinar la convivència, cal poder parlar amb un cert coneixement de causa...

La propera persona que em digui que a Ripoll hi manca transparència, li explicaré la gran afluència de púbic que hem tingut avui. La trista realitat avui s'ha imposat. Només una persona ha vingut a informar-se de primera mà de l'estat de comptes de l'Ajuntament, no fos cas que la realitat espatllés una bona tertúlia de bar...

@NostraPolitica

Anna-Belén Avilés

@AB_Aviles

Si Déu existeix

Crec que si Déu existeix estaria encantat de pagar l'IBI. Fins i tot, potser exigiria pagar-lo, com un d'aquells excèntrics milionaris nord-americans que volen que se'ls hi apugin els impostos.

Si existís de veritat, segurament també li semblaria bé que no existissin determinats privilegis, com aquella amnistia fiscal inventada pel govern del Partit Popular. Ni tampoc crec que veiés amb bons ulls l'eliminació de l'impost de successions o l'esperpèntica situació generada al voltant de Bankia. Segurament, voldria que en la construcció i manteniment de la nostra societat, a cadascú se li exigís la seva justa quota d'esforç, de solidaritat i de sacrifici, i que aquells que més tenen, més paguin. No crec que volgués privilegis de qualsevol classe, ni per a ell ni per a qualsevol altra confessió religiosa o estament de poder, i per aquesta mateixa raó crec que no li acabarien d'agradar els acords d'Espanya amb la Santa Seu del 1979 (precisament perquè estableixen privilegis). I per suposat, seria un ferm activista en pro de la persecució del frau fiscal, que sobretot beneficia a les grans fortunes.

Tinc la sospita de que si existís, buscaria fòrmules per combatre l'especulació financera, que no suportaria la situació de les famílies que no arriben a final de mes o que han de patir un desnonament, que estaria encantat de que reformessin (i reforcéssim) la democràcia, que seria més republicà que no pas monàrquic, que les retallades en sanitat i educació no li farien cap gràcia i que probablement seria més un defensor de l'interés públic que no pas del privat. Em fa l'efecte de que al Déu que jo m'imagino li agradaria veure un món amb més proposta i segurament amb menys protesta, que fins i tot podria ser un defensor del que s'anomenen "causes perdudes".

Però, què puc dir? Sóc ateu i defenso el laicisme com a fòrmula per a encaixar el fet religiós al món en que vivim. I penso que com hauria dit Benedetti, "la veritat no sé si Déu existeix, però si existeix sé que no li molestarà el meu dubte". I, tornant al principi, crec que si Déu existís estaria encantat de pagar l'IBI, fins i tot a Mataró, on (per si no ho sabien) aquest any el rebut s'ha incrementat un 32 %.

Javier Naya