 |
| Font: Marga Cruz, diari "El Mundo" |
Molta gent diu que les administracions han de ser transparents. Als carrers se sent dir que són diners de tots, que els ciutadans tenen dret a saber en què es gasten aquests calers, etc. A les tertúlies de bar se sent dir que la situació és insostenible, que l'administració ha estirat més el braç que la màniga i que hem viscut per damunt de les possiblitats del país i ara cal retallar.
Avui he anat a la sessió pública sobre la liquidació del pressupost de 2011 de l'Ajuntament de Ripoll. Una bona oportunitat per veure una fotografia de l'estat de comptes a 31 de desembre de 2011 i per conèixer de primera mà quin tipus de mesures s'estan prenent durant el 2012. I amb un torn de precs i preguntes previst. Us desglosso els assistents:
- Regidors de l'equip de govern: 8 (en faltava un)
- Regidors de l'oposició: 3 (en faltaven 5)
- Periodistes: 3
- Públic general: 5
El nombre total d'assistents no regidors era, doncs, de 8 persones. Els tres periodistes ja sabien com estava el tema perquè se'n va parlar al plenari d'abril. Tres més eren fills de regidors de l'equip de govern per tant hem de suposar que també estaven al cas. Una servidora, que és secretària d'Acció Municipal de l'agrupació local del PSC i que, per tant, ja estava més que informada i una senyora que ha vingut realment a informar-se sobre el tema.
És a dir, només una de les persones presents "no sabia res sobre l'estat de comptes". Ripoll té uns 11.000 habitatants. Les meves sinceres felicitacions per ella, per ser una ciutadana que exerceix com a tal, que vol informació de primera mà per poder parlar amb coneixement de causa.
Sóc conscient que no sóc una ciutadana corrent, que estic molt "polititzada". Però estar polititzada ha volgut dir dedicar part del meu temps lliure a entendre conceptes com "deute viu", per entendre la diferència entre deute i dèficit, per saber com s'organitza un consistori municipal i quins drets i deures tinc com a ciutadana davant de l'administració. No pretenc, tot i que seria meravellós, que tots els ripollesos (tots els catalans, tots els europeus, tots els ciutadans) estiguin igual d'implicats en la vida pública, però si no volem acabar d'enverinar la convivència, cal poder parlar amb un cert coneixement de causa...
La propera persona que em digui que a Ripoll hi manca transparència, li
explicaré la gran afluència de púbic que hem tingut avui. La trista realitat avui s'ha imposat. Només una persona ha vingut a informar-se de primera mà de l'estat de comptes de l'Ajuntament, no fos cas que la realitat espatllés una bona tertúlia de bar...
Anna-Belén Avilés
2 comentarios:
És molt trist però es la "trista" realitat. Si no només has de veure el nombre de persones que segueixen cada mes o cada dos mesos els plens dels seus ajuntaments. Sempre és més còmode analitzar o criticar des de casa ... o des del bar com apuntes.
Gràcies per la teva opinió Joan!
En realitat, com et deia a twitter ni em sorprèn ni em molesta la pobre afluència a aquest tipus d'actes. El que em molesta i em sorprèn és l'enorme capacitat d'opinar sense saber i que quan es pot saber de primera mà, ningú hi vagi.
Sempre he dit que el problema d'aquest país és qu tots i cadascun de nosaltre portem a dins un entrenador del Barça (o seleccionador de la Roja) i un president del govern...
Publicar un comentario