Quan érem pioners

La promulgación de la Constitución de 1812, Salvador Viniegra

 

Tal dia com avui, fa 200 anys es promulgava a Cádiz la primera constitució d'Espanya, coneguda després com La Pepa. Espanya es convertia així en el tercer país en tota la història en dotar-se de Carta Magna després dels EE.UU. (1787) i França (1791). 

La de les Corts de Cádiz era una de les més liberals (en el sentit històric del terme) de l'època. En el Capítol 1 "De la nación española" ja es recollia que "la nación española es libre e independiente y no es ni puede ser patrimonio de ninguna familia ni persona" i recollia els drets de llibertat d'impremta, llibertat civil o a la propietat. En el Capítol 3, "Del gobierno", s'establia que l'objectiu del govern era "la felicidad de la Nación [y] el bienestar de los individuos que la componen". S'establia també i per primer cop a Espanya un sistema basat en la separació de poders legislatiu, executiu i judicial i, també per primer cop esl espanyols deixaven de ser "súbdits" per passar a ser "ciutadans". Pots llegir íntegra la Constitució de Cádiz aquí.

 

Espanya deixava enrera l'absolutisme i esdevenia un país pioner, dotat d'una constitució que acabaria servint de model a les joves repúbliques ibero-americanes durant els seus processos d'independència de la metròpoli europea. Havia arribat la modernitat. L'alegria, però, durava poc. Ferràn VII la derogava el 1814, tot i que s'aplicà durant els diferents governs liberals-progressistes del primer terç de segle, mentre els conservadors de l'època la rellegaven a l'ostracisme.

Quan José Luís Rodríguez Zapatero, en aplicació del programa electoral que l'havia portat a la presidència del govern l'any 2004 promulgava les lleis del Matrimoni Igualitari, la Memòria Històrica, de Salut Sexual i Reproductiva i  Interrupció Voluntària de l'Embaràs o de l'Autonomia Personal i l'atenció a la Dependència, tornava a situar Espanya a l'avantguarda mundial en el reconeixement de drets als ciutadans espanyols. 

En només 100 dies de govern de Mariano Rajoy, el Partit Popular i la onada conservadora (els que avui s'auto-anomenen "liberals", en un contra-sentit històric que gairebé fa mal d'orelles) estan aconseguint desmantellar el llegat progressista dels governs de Zapatero, de la mateixa manera que els conservadors del XIX van desmantellar el llegat de La Pepa. La comparació pot semblar supèrflua però sentint (o llegint) als "liberals" d'avui, "conservadors" d'ahir, en els actes de commemoració del bi-centenari sembla o que no hagin volgut entendre entès res o que segueixin pensant que vàrem néixer ahir. No ens mamem el dit!. A més a més, amb un mal gust més que discutible...

Teófila Martínez a la portada del Magazine de El Mundo

@NostraPolitica

Anna-Belén Avilés

@AB_Aviles

Perquè el 29 de març faré vaga (i tu també n'hauries de fer)

Si encara estàs pensant si fer o no fer vaga, si el discurs de la por que fa mesos que repeteixen constantment està començant a calar en tu, si encara tens dubtes:

Ja no cal que l'autoritat laboral autoritzi els Expedients de Regulació d'Ocupació. AIXÒ SOL JA JUSTIFICA UNA VAGA!!! Però hi ha més motius:

1. Eixampla els supòsits d'acomiadament procedent i redueix les indemnitzacions. Ara ja no cal tenir pèrdues, ara n'hi ha prou amb un descens dels beneficis o de les vendes. I cap a casa amb 20 dies per any amb un màxim de 12 mensualitats. I si tot i les facilitats, l'acomiadament és improcedent, pasem de 45 dies/any a 33/dies any amb un màxim de 24 mensualitats (abans 42).
2. Es podrà treballar amb un contracte de formació durant 3 anys amb les condicions precàries que aquest comporta. Fins que l’atur no estigui per sota del 15% s'amplia la franja d'edat a la q ue se li aplica aquest contracte, arribant als 30 anys.
3. El nou “contracte per a emprenedors” (empreses menors de 50 treballadors) té un període de prova d’un any, de manera que quan quedi un dia per fer l’any et podran dir que no has passat el període de prova i acomiadar‐te sense cap mena d’indemnització.
4. L’empresa podrà realitzar modificacions substancials de les condicions de treball quant a jornada, horari, règim de treball a torns, quantia salarial... I si no et semble bé, allà tens la porta: indemnització de 20 dies/any amb un màxim de 9 mesos. Em sembla que aquesta serà la bona...
5. La fulminació de la negociació col∙lectiva que regula les condicions laborals. I tots sabem el poder d'un treballador davant tota l'empresa
6. La falta d’assistència justificades que assoleixin el 20% de les jornades hàbils en dos mesos o el 25% en 4 mesos dins d’un període d’un any fanq ue un acomiadament sigui procedent. HE DIT JUSTIFICADES!
7. L’aplicació de l’acomiadament per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció es podrà aplicar als treballadors laborals del sector públic. 

I perquè la crisi está sent llarga, profunda i dura, certament, pero no l'hem de pagar només els que no l'hem provocat!!

@NostraPolitica

Anna-Belén Avilés

@AB_Aviles

2012: L'any que Gallardón va perdre els papers, el centre polític i la batalla retòrica.

EL CAS DE LA "VIOLÈNCIA DE GÈNERE ESTRUCTURAL"

Fotografia: publico.es

En infinitats d'ocasions es va sentir la proposta mig en broma (o no tant) de fer un intercanvi de cromos PSOE-PP. El Partit Popular es quedava amb José Bono i Rodríguez Ibarra mentre el PSOE es quedava amb Alberto Ruiz Gallardón, l'aleshores "popular" en el sentit estricte de la paraula, alcalde de Madrid. Sort de no haver fet el canvi... En els tres mesos que Gallardón fa que és ministre, ja ha provocat més d'una polèmica amb els seus plans i les seves declaracions. La última, aquest mateix dissabte quan en resposta a El país, afirmava que: 

la presencia de un crucifijo en un centro público es un símbolo de paz

De moment, però, i a l'espera de futures ficades de pota, Gallardón passarà a la història com el ministre de Justícia que considerava que calia canviar la llei de l'avortament perquè una "violència de gènere estructural" avocava a les dones a avortar per por, entre d'altres coses, a perdre la feina. I tot aixó el dimecres set de març, un dia abans del Dia Internacional de la Dona Treballadora. Si això fos twitter, i sense entrar a valorar políticament les declaracions, ja d'entrada s'hauria guanyat per matusser i insensible uns grans #oletu, #veteatupueblo i #etfelicitofill.

De fet va ser a Twitter on es van veure, immediatament, les reaccions a la seva més que desafortunada intervenció en la Sessió de Control de la setmana passada. En qüestió d'hores el hashtag #violenciaestructural assolia els primers llocs entre els temes del moment i la premsa es feia ressó dels més destacats.

Relliscada o no, Gallardón aprofitava la lacra de la violència de gènere, que l'any passat va costar al vida a 61 dones a l'Estat Espanyol, però que sufreixen, en silenci o no, desenes de milers més de dones, per justificar un canvi en la llei d'avortament a terminis que havia significat acabar amb l'alegalitat (o ilegalitat, recordem que vam veure dones als tribunals) de l'anterior llei espanyola per supòsits (violació, malformació o perill per la integritat física o psicològica de la mare). 

Si no fos tan trist i depriment, gairebé semblaria un acudit de dubtós gust que el mateix govern que ha eliminat el Ministeri d'Igualdat i que acaba d'aprovar una reforma laboral que retalla la protecció dels treballadors, que fa possible l'acomiadament lliure emparant-se en supòsits econòmics obscurs i que abarateix l'acomiadament reduint les indemnitzacions a menys de la meitat vingui ara a parlar de la "violència extructural" que sofrim les dones en l'àmbit laboral pel fet de quedar-nos (o poder arribar algun dia a quedar-nos) embarassades.

L'insult a la intel·ligència col·lectiva que les declaracions del sr. Gallardón suposaven no ha passat despercebut. El ciutadà fa temps que ha assolit la majoria d'edat política i el Partit Popular i el seu ministre de Justícia han perdut aquesta batalla als mitjans. Amb la seva majoria absoluta podran (com estan fent) fer i desfer, però com a mínim ja no els comprem la moto que ens volen vendre. El Partit Popular tenia un deute amb la Conferència Episcopal, que va mantenir la societat movilitzada per ells en alguns temes, però no ha aconseguit dissimular que l'únic que cerca amb aquesta reforma és pagar aquest deute.

Fotografia: EFE

@NostraPolitica

Anna-Belén Avilés
@AB_Aviles

8 de Març de 2012

Nena treballadora. S.XIX

L'Elionor

L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".

                                           La fàbrica: 1970-1971
                                                   Miquel Martí i Pol 

@NostraPolitica

Anna-Belén Avilés

@AB_Aviles

Primàries: Si, No, NS/NC (III)

Gràfic de popularitat de Mitt Romney de TPM

Ens anem acostant al final de la cursa cap a la nominació del candidat republicà a la presidència dels EE.UU. Demà arriba el Súper Dimarts! Aques any estan en joc 10 estats que suposen 410 delegats a la Convenció Nacional Republicana, un 17,9% del total. 

Durant el mes de febrer ha passat una mica de tot. I m'alegra veure que el què ha passat no fa més que donar suport a allò que exposava en el meu anterior apunt sobre els perills de les primàries. 

Per si no heu seguit el tema, us faig un resum de les últimes votacions:

• 30 de gener: Mitt Romney s'imposava a Florida.
• 7 de febrer: Rick Santorum s'imposava a Minnesota, Missouri i Colorado.
• 28 de febrer: Mitt Romney guanyava a Michigan i Arizona.

El més interessant, però, no són els resultats en sí. A Florida, Romney va haver d'utilitzar 15 milions de dòlars per contractar 13.000 anuncis televisius, mentre el segon candidat millor posicionat (en aquesta ocasió Newt Gingrich) feia una despesa de "només" 3 milions de dólars. I encara hi ha una dada més increïble: de tots els anuncis patrocinats per Romney, només un d'ells era un missatge positiu sobre el propi candidat i ni tan sols es va emetre en anglès sino en castellà, ja que anava dirigit a la comunitat hispana. La resta, atacava a Gingrich. Conseqüències:

• Els anuncis proclamant la maldat de Gingrich van suposar un 68% del total.
• Els anuncis proclamant la maldat de Romney van suposar un 23% del total.
• Els anuncis proclamant la bondat de Gingrich van supoa un 9% del total.
• Els anuncis proclamant la bondat de Romney van suposar un 0.1% del total!!!!

I resultat: mentre l'any 2008 es van registrar 1,95 milions de vots a les primàries republicanes, aquesta vegada s'han registrat 1,65 milions de vots, un descens del 15%! I és que una campanya en la que el ¡91%! dels anuncis són negatius, per força ha de desmobilitzar fins i tot a l'electorat propi, que és el d'unes primàries.

I, encara pitjor pels interessos del Partit Republicà, aquesta campanya més centrada en el desprestigi del contrincant que en fer propostes o aclarir el programa propi està comportant que, en aquest moment, un 40% de la població es mostri obertament desfavorable a Mitt Romney mentre només un 27% de la població l'aprova (dades de TPM a 5 de març de 2012). Tot aixó mentre la popularitat d'Obama segueix una clara progressió positiva gràcies a les bones dades de l'economia americana dels últims mesos.

Veurem què passa demà, però si Romney no aconsegueix enterrar els seus contrincants i la campanya no millora en qualitat de continguts, haurem tingut unes primàries molt entretingudes però les presidencials de novembre gairebé no caldrà ni celebrar-les.

@NostraPolitica

Anna-Belén Avilés

@AB_Aviles