 |
| Fotografia: publico.es |
En infinitats d'ocasions es va sentir la proposta mig en broma (o no tant) de fer un intercanvi de cromos PSOE-PP. El Partit Popular es quedava amb José Bono i Rodríguez Ibarra mentre el PSOE es quedava amb Alberto Ruiz Gallardón, l'aleshores "popular" en el sentit estricte de la paraula, alcalde de Madrid. Sort de no haver fet el canvi... En els tres mesos que Gallardón fa que és ministre, ja ha provocat més d'una polèmica amb els seus plans i les seves declaracions. La última, aquest mateix dissabte quan en resposta a El país, afirmava que:
la presencia de un crucifijo en un centro público es un símbolo de paz
De moment, però, i a l'espera de futures ficades de pota, Gallardón passarà a la història com el ministre de Justícia que considerava que calia canviar la llei de l'avortament perquè una "violència de gènere estructural" avocava a les dones a avortar per por, entre d'altres coses, a perdre la feina. I tot aixó el dimecres set de març, un dia abans del Dia Internacional de la Dona Treballadora. Si això fos twitter, i sense entrar a valorar políticament les declaracions, ja d'entrada s'hauria guanyat per matusser i insensible uns grans #oletu, #veteatupueblo i #etfelicitofill.
De fet va ser a Twitter on es van veure, immediatament, les reaccions a la seva més que desafortunada intervenció en la Sessió de Control de la setmana passada. En qüestió d'hores el hashtag #violenciaestructural assolia els primers llocs entre els temes del moment i la premsa es feia ressó dels més destacats.
Relliscada o no, Gallardón aprofitava la lacra de la violència de gènere, que l'any passat va costar al vida a 61 dones a l'Estat Espanyol, però que sufreixen, en silenci o no, desenes de milers més de dones, per justificar un canvi en la llei d'avortament a terminis que havia significat acabar amb l'alegalitat (o ilegalitat, recordem que vam veure dones als tribunals) de l'anterior llei espanyola per supòsits (violació, malformació o perill per la integritat física o psicològica de la mare).
Si no fos tan trist i depriment, gairebé semblaria un acudit de dubtós gust que el mateix govern que ha eliminat el Ministeri d'Igualdat i que acaba d'aprovar una reforma laboral que retalla la protecció dels treballadors, que fa possible l'acomiadament lliure emparant-se en supòsits econòmics obscurs i que abarateix l'acomiadament reduint les indemnitzacions a menys de la meitat vingui ara a parlar de la "violència extructural" que sofrim les dones en l'àmbit laboral pel fet de quedar-nos (o poder arribar algun dia a quedar-nos) embarassades.
L'insult a la intel·ligència col·lectiva que les declaracions del sr. Gallardón suposaven no ha passat despercebut. El ciutadà fa temps que ha assolit la majoria d'edat política i el Partit Popular i el seu ministre de Justícia han perdut aquesta batalla als mitjans. Amb la seva majoria absoluta podran (com estan fent) fer i desfer, però com a mínim ja no els comprem la moto que ens volen vendre. El Partit Popular tenia un deute amb la Conferència Episcopal, que va mantenir la societat movilitzada per ells en alguns temes, però no ha aconseguit dissimular que l'únic que cerca amb aquesta reforma és pagar aquest deute.
 |
| Fotografia: EFE |
No hay comentarios:
Publicar un comentario