 |
| La promulgación de la Constitución de 1812, Salvador Viniegra |
Tal dia com avui, fa 200 anys es promulgava a Cádiz la primera constitució d'Espanya, coneguda després com La Pepa. Espanya es convertia així en el tercer país en tota la història en dotar-se de Carta Magna després dels EE.UU. (1787) i França (1791).
La de les Corts de Cádiz era una de les més liberals (en el sentit històric del terme) de l'època. En el Capítol 1 "De la nación española" ja es recollia que "la nación española es libre e independiente y no es ni puede ser patrimonio de ninguna familia ni persona" i recollia els drets de llibertat d'impremta, llibertat civil o a la propietat. En el Capítol 3, "Del gobierno", s'establia que l'objectiu del govern era "la felicidad de la Nación [y] el bienestar de los individuos que la componen". S'establia també i per primer cop a Espanya un sistema basat en la separació de poders legislatiu, executiu i judicial i, també per primer cop esl espanyols deixaven de ser "súbdits" per passar a ser "ciutadans". Pots llegir íntegra la Constitució de Cádiz aquí.
Espanya deixava enrera l'absolutisme i esdevenia un país pioner, dotat d'una constitució que acabaria servint de model a les joves repúbliques ibero-americanes durant els seus processos d'independència de la metròpoli europea. Havia arribat la modernitat. L'alegria, però, durava poc. Ferràn VII la derogava el 1814, tot i que s'aplicà durant els diferents governs liberals-progressistes del primer terç de segle, mentre els conservadors de l'època la rellegaven a l'ostracisme.
Quan José Luís Rodríguez Zapatero, en aplicació del programa electoral que l'havia portat a la presidència del govern l'any 2004 promulgava les lleis del Matrimoni Igualitari, la Memòria Històrica, de Salut Sexual i Reproductiva i Interrupció Voluntària de l'Embaràs o de l'Autonomia Personal i l'atenció a la Dependència, tornava a situar Espanya a l'avantguarda mundial en el reconeixement de drets als ciutadans espanyols.
En només 100 dies de govern de Mariano Rajoy, el Partit Popular i la onada conservadora (els que avui s'auto-anomenen "liberals", en un contra-sentit històric que gairebé fa mal d'orelles) estan aconseguint desmantellar el llegat progressista dels governs de Zapatero, de la mateixa manera que els conservadors del XIX van desmantellar el llegat de La Pepa. La comparació pot semblar supèrflua però sentint (o llegint) als "liberals" d'avui, "conservadors" d'ahir, en els actes de commemoració del bi-centenari sembla o que no hagin volgut entendre entès res o que segueixin pensant que vàrem néixer ahir. No ens mamem el dit!. A més a més, amb un mal gust més que discutible...
 |
| Teófila Martínez a la portada del Magazine de El Mundo |
Anna-Belén Avilés
No hay comentarios:
Publicar un comentario