Fa molts mesos, des de que la crisi econòmica ens va començar a ensenyar el significat dels termes "deute sobirà" i "mercat financer", el concepte de la recerca de confiança per part dels governs dels estats es va tornar un habitual dels espais mediàtics del nostre dia a dia. Es va tornar habitual comprovar com els governs començaven a prendre mesures econòmiques que, especialment en alguns casos, donaven la sensació d'estar dictades més al servei d'aquests ens estranys que són els mercats financers que no pas els propis ciutadans.
Les pujades i baixades de la prima de risc es van tornar un clàssic de l'obertura dels telenotícies i de les portades dels diaris i, els pobres ciutadans vam començar a sospitar vagament que per sota de les nostres vides, existia un món soterrani on els especuladors jugaven perversament amb el desmantellament de l'Estat del Benestar, que dit d'una altra manera, vol dir serveis públics bàsics, com la sanitat, el transport o l'educació. Un món invisible però terriblement perceptible i cada cop més palpable.
Des d'un bon principi, el nou govern d'Espanya amb el flamant President Mariano Rajoy al capdavant d'una majoria absoluta incontestable, es va llençar a la muntanya rusa d'atendre les demandes del mercat, de perseguir el dèficit a base de retallades sobre serveis bàsics, de retallar els drets dels treballadors amb una reforma laboral pactada amb ningú, d'amnistiar fiscalment als especuladors que havien amasat grans fortunes a través del frau, de destruir les polítiques actives d'ocupació (en un país amb gravíssims problemes d'atur), d'hipotecar el futur i les oportunitats dels joves d'aquest país carregant-se les inversions en educació i reduint dràsticament les beques, de desmantellar el sistema públic de sanitat beneficiant als seus amics de les mútues privades... en definitiva, el nou govern d'Espanya es va llençar a la recerca de la confiança dels mercats a costa d'alló que és més bàsic: de les esperances de la gent.
Voler crear confiança a base de generar desesperança no és una bona recepta per afrontar un moment d'evidents dificultats, especialment per la gent més humil, que l'únic que vol és que algú li doni garanties de que a base de treball i esforç, tindrà dret a viure un futur on cap especulador ni cap governant imbécil o irresponsable posarà en entredit o en risc alló que és més bàsic i que ens converteix en ciutadans: la nostra pròpia dignitat i el nostre dret a viure en llibertat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario