El passat dissabte vaig tenir ocasió de compartir un parell d'hores amb
l'ex-President del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, a porta
tancada, sense mitjans de comunicació, amb ocasió d'una conferència
privada que va oferir davant d'una quarentena de persones a l'Institut
Jaime Vera, a la localitat madrilenya de Galapagar. L'esdeveniment va
suscitar cert interés mediàtic en determinats espais, fins al punt de
que alguns periodistes van acabar redactant una notícia a partir dels "twitts" que alguns dels participants anaven enviant cap a l'exterior.
No seré jo qui desveli aquí una explicació detallada del contingut de la
seva intervenció. Les temàtiques van ser extenses i interessants:
lideratge, socialdemocràcia, relació dels polítics amb la ciutadania,
errors i encerts dels seus anys de govern, economia, estat social,
Europa, Llatinoamèrica...
Només m'aturaré breument en dos detalls, que evidencien una diferència
de formes i de voluntats que són evidents quan es compara a Zapatero amb
els actuals governants del nostre país.
Un, quan va ser preguntat per les recents declaracions de Sarkozy
durant la campanya de les eleccions presidencials franceses, en que
aquest criticava a l'anterior govern socialista d'Espanya (i al propi
Zapatero) i el culpabilitzaba directament de la situació econòmica del
nostre país (com si no existís una crisi d'abast mundial). Amb tota
sinceritat ZP ens va respondre que malgrat tot, el seu respecte
institucional i el seu apreci personal per Sarkozy restaven intactes,
que sempre li estaria agraït pel seu suport a Espanya en determinats
temes clau, com la lluita contra ETA o la seva ajuda per a que Espanya
pogués tenir un seient al G-20.
Dos, quan ens va parlar sobre les seves percepcions i sobre els
missatges que els ciutadans li feien arribar en determinats moments del
seu mandat. Concretament ens recordava que als primers mesos de l'any
2004, quan va arribar a la Presidència i la dreta més rància i
conservadora feia ressonar cada dia la memòria de les víctimes dels
atempats de l'11-M, mentre es dedicaven a alimentar la llavor de l'odi
social i a sembrar dubtes sobre la democràcia a partir de teories
conspiratòries, molta gent li deia "José Luis, dáles caña". I ens va
confessar que la seva decisió, per donar resposta a aquest missatge, va
ser afrontar-lo amb un "Ante el dáles caña, yo siempre creí que nosotros
debíamos hacer algo mucho más importante: dar ejemplo".
En tot moment, em va venir al cap aquella expressió tan gastada del
"talante". La recorden? Doncs què volen que els hi digui, després de
sentir a Zapatero el dissabte passat i davant de les formes que
acompanyen a l'actual govern, que és capaç d'anunciar retallades
indiscriminades en Sanitat i Educació amb una nota breu, que agreujarà
com mai les diferències entre pobres i rics sense ni tan sols
despentinar-se, i amb la convicció de que la millor manera d'explicar-se
és amagant la cara o directament fugir correns...
els hi reconec que trobo a faltar el coratge polític d'aquell ZP que
mai va donar una mínima mostra d'exempció de responsabilitat durant el
seu govern i que sempre, absolutament sempre, va donar la cara sense
faltar al respecte a ningú.
El futur ens dirà
cap a on naveguem, però de moment, el present ens està fent bona la
famosa expressió que deia que "cualquier tiempo pasado fué mejor".
No hay comentarios:
Publicar un comentario